Ara, el que més greu li sap és la perdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apadeçar aquell estranbòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe el conduïa a les primeres escènes de la infància, allà on la memòria semblava aturar-se.
I entre tots els records la figura de l'àvia envoltada pels néts que traïen amb la coseqüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès, allà amb l'oïda parada per no ser sorprès la salt a un raïm massa verd i a uns prèssecs massa madurs que li produïren l'únca sensació poc màgica d'aquell dia ja tant llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada