Abusos a menors

Ara parlarem sobre els abusos sexuals a menors, un acte que tothom sap que es produeix però  respecte del qual la majoria prefereix girar el cap i fer veure que no ha escoltat res.  Però a poc a poc això va canviant, com moltes altres coses. Mentre que abans, encara que se sabés que un nen o nena patia abusos sexuals, moltes vegades no feien res per evitar-ho i ara, en canvi, fins i tot i ha organitzacions en contra d’aquests actes.  

 

Hi ha diferents accions que es consideren com un abús sexual. Una d’elles és quan, sense violència i sense mitjançar consentiment, hi ha un atemptat contra la llibertat o intimitat sexual d’una persona. També són considerats abusos els que s’executin a menors de 13 anys, sobre persones que es trobin amb trastorn mental, i quan el consentiment s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat.

En els abusos sexuals a menors, no hi ha cap tipologia de l'agressor sexual que el delati. Per tant, aquest pot ser qualsevol persona amb la qual el menor mantingui una relació de desigualtat, ja sigui  quant a l’edat, la maduresa o el poder. Poden ser persones integrades socialment, sense cap compte pendent amb la justícia, i fins i tot s’han donat casos en què els abusadors han sigut els propis pares.

Segons dades del Ministeri d'Afers Socials s'estima que a Espanya el 23% de les nenes i el 15% dels nens han patit algun tipus d'abusos sexuals. Quant a les denúncies que es plantegen s'infereix que només un 10% dels casos són denunciats. Això demostra que molt poques vegades es comuniquen els abusos sexuals, cosa que no s’ha de fer.

Hi ha aspectes tant físics com de comportament que ens poden fer sospitar de si un menor està patint abusos sexuals. Notem canvis d’humor i la principal característica és que sembla que la proximitat física els incomoda. Podem conèixer si les nostres sospites són certes o falses a partir d’uns indicadors de comportament del nen o de la nena, valorats per un especialista.

Hi ha més canvis de comportament que de símptomes físics quan un menor pateix un abús sexual. Els principals símptomes físics són les autoagressions o accidents freqüents amb una conducta suïcida. La roba interior pot presentar-se trencada, tacada o anormalment bruta i pot aparèixer sagnat  de la vagina o el recte, dolor, picor o inflamació dels genitals, i fins i tot infecció dels genitals

Els més abundants poden ser els canvis de comportaments, com pèrdua de la gana o plor amb molta freqüència; malsons, por  de la foscor; retrocessos en el comportament; expressió d'alguns aspectes de les activitats sexuals mantingudes en dibuixos, jocs o fantasies; rebuig amb molta vehemència a anar a l'escola; por  d’una persona, o  de ser deixat en cert lloc; interès exagerat o coneixement detallat sobre activitats sexuals i agressivitat poc comú.

Una vegada descobert l’abús sexual que s’exerceix al menor, és molt important denunciar des d'un primer moment per poder donar protecció a les víctimes i és recomanable aportar tots els mitjans de prova de què es disposin.

Alguns consells que podem suggerir perquè les relacions entre pares i fills flueixin de la millor manera són les de escoltar-ho, donar-li confiança, informar-ho de les passes a seguir, oferir-li seguretat (sense sobre protegir-lo), felicitar-lo per la seva valentia i fer-li saber que l'únic culpable és l'agressor. És recomanable no deixar sols els menors, millor deixeu-los amb algú de confiança.

Si es comuniquen els abusos als agents de policia, ells tenen el dret de protegir el menor en la seva privacitat, intimitat, divulgació de dades personals i d'imatges. S'informarà els seus representants legals, tutors o guardadors del procediment a seguir i sobre els drets jurídics i assistencials i es disposarà dels professionals necessaris per al tipus d'assistència que necessiti.

Hi ha mesures que poden donar protecció a la víctima per assegurar-se que els abusos no tornin a passar. Els representants legals, tutors i guardadors dels menors víctimes d'abús sexual poden sol · licitar en el moment de presentació de la denúncia en les dependències policials, la corresponent ordre de protecció contra el denunciat. Amb l'ordre de protecció es pretén assegurar de manera cautelar el distanciament físic entre la víctima i l'agressor.

Encara que sembli mentida, els abusos sexuals a menors es poden prevenir. El primer que s’ha de fer és educar els nens i  les nenes des de molt petits sobre el que és normal que elsfacin i allò que no ho és. Els  podem explicar que poden dir 'no' quan no volen que se'ls toqui o se'ls miri, fer-los entendre que no tenen per què guardar secrets sobre aquestes coses encara que els hi demani un adult. També es pot parlar amb ells clarament de com funciona la reproducció i de com es practica la sexualitat des de la llibertat d'elecció.

Per tant, les seqüeles dels abusos són gravíssimes i difícils de curar. S’ha de comentar al menor el que és normal que li facin i el que no, i així poder evitar que persones adultes no respectin la seva privacitat. També s’ha de conscienciar  la població  que els abusos poden empitjorar la vida de les víctimes per sempre només per trastorns sexuals de persones properes a elles.