dilluns, 11 de març del 2013

Paraules emmetzinades



El tema principal de Paraules emmetzinades són els abusos sexuals.  La Maite Carranza va haver d’informar-se per aconseguir construir una història, que podria ser real, sobre els abusos sexuals que es fan a menors, un acte que encara que sembli que no es produeix, molts menors el pateixen en silenci.
 

La història comença a Barcelona, quatre anys després de la desaparició d’una noia de quinze anys, la Bàrbara Molina. L’últim dia abans de la jubilació de l’ inspector que segueix el cas, quan ja ha interrogat nombroses vegades al dos sospitosos principals: el noviet immadur de la noia i el seu professor de història amb qui mantenia relacions extraescolars, la seva ex millor amiga, l’Eva, rep una trucada seva on li demana ajuda. Quan tothom pensava que la Bàrbara era morta, ja que havien passat quatre anys des de la seva desaparició i encara no havien trobat cap pista, apareix la seva veu per tornar la vida a la seva mare. La Núria Solis, havia entrat en una depressió profunda i vivia a base de pastilles per aguantar el dolor que li produïa la desaparició de la seva filla. No era només el fet que no estigués amb ella, sino la incertesa de no saber si ella estava viva o morta.  El seu marit, el Pere Molina, era qui s’encarregava de tota la família. Ell era qui parlava amb l’ inspector, qui es trobava al capdavant de les manifestacions, qui omplia els carrers de fotografies de la Bàrbara i fins i tot va arribar a la violència quan va saber la relació que mantenia el professor d’història amb la seva filla.

El inspector Lozano, encara que ja havia tingut una reunió amb el seu successor Susqueda per explicar-li els casos que tenia pendent, va voler continuar investigant sobre la Bàrbara ja que de cop i volta li arribaven noves pistes que podrien ser les definitives.


Els abusos sexuals és un tema molt seriós  i el llibre ho interpreta de la mateixa forma. Són actes que perjudiquen la víctima no nomes físicament, sinó que també psicològicament. La Bàrbara, una nena normal que comença a estar en l’edat de l’adolescència s’adona que tot el que ha fet quan era petita i que ella es pensava que era una mostra d’amor, no és normal. Fins i tot havia arribat a lluir el seu cos  davant el seu tiet Iñaki només perquè pensava que amb això volia dir que l’estimava. Quan la mare es va esventar d’això va voler oblidar-ho i aquí hi ha el problema. Per què oblidar-lo?  El que s’ha de fer es actuar i conèixer per què fa això una nena petita. Però la mare té massa por que si ho explica al seu marit, la família pot desaparèixer.


Paraules emmetzinades és un llibre molt interessant i realista. Explica d’una manera molt senzilla  com es produeixen els abusos, però també d’una forma molt complicada el que costa de trobar una noia desapareguda. Mentre llegeixes el llibre la ràbia apareix en el teu cos sense poder-ho evitar quan coneixes qui és el segrestador i el que li ha fet a la noia. Després penses que només és un llibre i et relaxes, però una part teva continua amb el sentiment de ràbia i impotència al saber que això també succeeix en la vida real i que les víctimes callen i no es pot fer res per ajudar-les.  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada