Anar amb bicicleta: avantatges i inconvenients

La bicicleta ens fa sentir lliures, però no hem de refiar-nos d’això per circular com bojos pels carrers amb l’excusa que,  com t’ho estàs passant bé,  no vols parar-te a seguir les normes de circulació.

Això provoca els inconvenients d’anar amb bicicleta. Encara que no estigui motoritzada com quasi tots els transports actuals, és un transport perillós. El fet de trobar-se un carrer estret sense carril bici i anar per la vorera a una certa velocitat pot provocar accidents.  S’ha d’informar a la gent de les normes de circulacióperquè puguem disminuir els desavantatges d’utilitzar aquest transport. Una vegada senyalitzats i assegurats tots els camins per crear una convivència homogènia entre els vianants i el ciclistes, la gent utilitzarà més la bicicleta.

Els avantatges que té anar amb bicicleta fan ombra als accidents a causa de la mala senyalització. Per exemple, la bicicleta és relativament barata, estalvies i,  una vegada l’has comprada, et pot durar molts anys. Gràcies a ella també pots contribuir a la reducció de la franja de contaminació que es veu a tota Barcelona, ja que no produeix gasos CO2. Els metges sempre ens diuen que no hem de tenir una vida sedentària i anar a treballar amb bicicleta en comptes d’amb cotxe és un bon exemple de fer exercici de manera indirecta.

En conclusió, hem de canviar la nostra mentalitat i guiar-nos per transports alternatius que ens aportin més avantatges que inconvenients per millorar la nostra qualitat de vida i el medi ambient.

Nadal, consum i crisi

Des de fa temps, vivim en la era del consumisme, on no fa falta necessitar una cosa per comprar-la. Al carrer, a la televisió, a la ràdio, als diaris, etc. allà con vagis, sempre hi haurà anuncis de productes que al veure’ls pensis que els has de comparar, ja que estan fets amb aquesta finalitat. La societat només es preocupa de comprar, del que necessitem i del que ens diuen que necessitem. És la idea de aquesta època, la producció en cadena per obtenir més productes. Aquesta és una societat consumista i a la vegada tecnològica, ja que hem inventat diverses millores per als productes, però hem deixat de aplicar-les ja que convenia més que els objectes duressin menys i així haguessin més compres.

Al nadal és, deixant de banda el concepte de estar amb la família, l’època on es consumeix més de tot l’any. Només has de veure els contenidors el dia de reis, tots plens de caixes de cartó de les joguines dels nens, o a les persones que caminen pel carrer, totes amb bosses a la mà.  Des de petits ens han dit que havíem de fer  una carta per als reis mags on podríem demanar les joguines que més ens agradaven, difonent d’aquesta manera que la felicitat té forma material.

Per altra banda, com ens expliquen diàriament els mitjans de comunicació, estem des de fa uns quants anys en una crisi financera. Aquesta és la paraula que ells utilitzen, però més aviat podem dir que tota la població estem patint una estafa a mans de qui ens governen. Mentre milions de persones es van quedant sense feina i moltes altres ja ni cobren  l’atur, unes altres que tenen poder han anat quedant-se amb tots els diners. Per que deu persones siguin riques, hi ha d’haver tres milions que no puguin arribar a final de mes.           Aquesta manca de treball i de retallades en els sous fa que al nadal es redueixin les despeses.  És de lògica, si no tens per menjar, no gastaràs els pocs diners que tens en comprar-te un ordinador nou.

Finalment, podem dir que els conceptes de nadal, consum i crisi estan relacionats entre si. El nadal és l’època on es produeixen més compres, la majoria innecessàries, ja que volem canviar-nos de mòbil només per que han tret un altre amb el que es poden fer fotos un pèl més nítides. Això es la conseqüència de viure en la època del consumisme, on després de comprar alguna cosa ens preguntem si ens fa falta i no al revés. La crisi d’aquets últims anys està fent que les compres hagin baixant per part de les moltes persones que ara es troben amb problemes de diners, i que els regals d’aquest nadal no siguin tan abundants com els d’altres passats. 

Abusos a menors

Ara parlarem sobre els abusos sexuals a menors, un acte que tothom sap que es produeix però  respecte del qual la majoria prefereix girar el cap i fer veure que no ha escoltat res.  Però a poc a poc això va canviant, com moltes altres coses. Mentre que abans, encara que se sabés que un nen o nena patia abusos sexuals, moltes vegades no feien res per evitar-ho i ara, en canvi, fins i tot i ha organitzacions en contra d’aquests actes.  

 

Hi ha diferents accions que es consideren com un abús sexual. Una d’elles és quan, sense violència i sense mitjançar consentiment, hi ha un atemptat contra la llibertat o intimitat sexual d’una persona. També són considerats abusos els que s’executin a menors de 13 anys, sobre persones que es trobin amb trastorn mental, i quan el consentiment s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat.

En els abusos sexuals a menors, no hi ha cap tipologia de l'agressor sexual que el delati. Per tant, aquest pot ser qualsevol persona amb la qual el menor mantingui una relació de desigualtat, ja sigui  quant a l’edat, la maduresa o el poder. Poden ser persones integrades socialment, sense cap compte pendent amb la justícia, i fins i tot s’han donat casos en què els abusadors han sigut els propis pares.

Segons dades del Ministeri d'Afers Socials s'estima que a Espanya el 23% de les nenes i el 15% dels nens han patit algun tipus d'abusos sexuals. Quant a les denúncies que es plantegen s'infereix que només un 10% dels casos són denunciats. Això demostra que molt poques vegades es comuniquen els abusos sexuals, cosa que no s’ha de fer.

Hi ha aspectes tant físics com de comportament que ens poden fer sospitar de si un menor està patint abusos sexuals. Notem canvis d’humor i la principal característica és que sembla que la proximitat física els incomoda. Podem conèixer si les nostres sospites són certes o falses a partir d’uns indicadors de comportament del nen o de la nena, valorats per un especialista.

Hi ha més canvis de comportament que de símptomes físics quan un menor pateix un abús sexual. Els principals símptomes físics són les autoagressions o accidents freqüents amb una conducta suïcida. La roba interior pot presentar-se trencada, tacada o anormalment bruta i pot aparèixer sagnat  de la vagina o el recte, dolor, picor o inflamació dels genitals, i fins i tot infecció dels genitals

Els més abundants poden ser els canvis de comportaments, com pèrdua de la gana o plor amb molta freqüència; malsons, por  de la foscor; retrocessos en el comportament; expressió d'alguns aspectes de les activitats sexuals mantingudes en dibuixos, jocs o fantasies; rebuig amb molta vehemència a anar a l'escola; por  d’una persona, o  de ser deixat en cert lloc; interès exagerat o coneixement detallat sobre activitats sexuals i agressivitat poc comú.

Una vegada descobert l’abús sexual que s’exerceix al menor, és molt important denunciar des d'un primer moment per poder donar protecció a les víctimes i és recomanable aportar tots els mitjans de prova de què es disposin.

Alguns consells que podem suggerir perquè les relacions entre pares i fills flueixin de la millor manera són les de escoltar-ho, donar-li confiança, informar-ho de les passes a seguir, oferir-li seguretat (sense sobre protegir-lo), felicitar-lo per la seva valentia i fer-li saber que l'únic culpable és l'agressor. És recomanable no deixar sols els menors, millor deixeu-los amb algú de confiança.

Si es comuniquen els abusos als agents de policia, ells tenen el dret de protegir el menor en la seva privacitat, intimitat, divulgació de dades personals i d'imatges. S'informarà els seus representants legals, tutors o guardadors del procediment a seguir i sobre els drets jurídics i assistencials i es disposarà dels professionals necessaris per al tipus d'assistència que necessiti.

Hi ha mesures que poden donar protecció a la víctima per assegurar-se que els abusos no tornin a passar. Els representants legals, tutors i guardadors dels menors víctimes d'abús sexual poden sol · licitar en el moment de presentació de la denúncia en les dependències policials, la corresponent ordre de protecció contra el denunciat. Amb l'ordre de protecció es pretén assegurar de manera cautelar el distanciament físic entre la víctima i l'agressor.

Encara que sembli mentida, els abusos sexuals a menors es poden prevenir. El primer que s’ha de fer és educar els nens i  les nenes des de molt petits sobre el que és normal que elsfacin i allò que no ho és. Els  podem explicar que poden dir 'no' quan no volen que se'ls toqui o se'ls miri, fer-los entendre que no tenen per què guardar secrets sobre aquestes coses encara que els hi demani un adult. També es pot parlar amb ells clarament de com funciona la reproducció i de com es practica la sexualitat des de la llibertat d'elecció.

Per tant, les seqüeles dels abusos són gravíssimes i difícils de curar. S’ha de comentar al menor el que és normal que li facin i el que no, i així poder evitar que persones adultes no respectin la seva privacitat. També s’ha de conscienciar  la població  que els abusos poden empitjorar la vida de les víctimes per sempre només per trastorns sexuals de persones properes a elles.

Paraules emmetzinades

El tema principal de Paraules emmetzinades són els abusos sexuals.  La Maite Carranza va haver d’informar-se per aconseguir construir una història, que podria ser real, sobre els abusos sexuals que es fan a menors, un acte que encara que sembli que no es produeix, molts menors el pateixen en silenci.
 

La història comença a Barcelona, quatre anys després de la desaparició d’una noia de quinze anys, la Bàrbara Molina. L’últim dia abans de la jubilació de l’ inspector que segueix el cas, quan ja ha interrogat nombroses vegades al dos sospitosos principals: el noviet immadur de la noia i el seu professor de història amb qui mantenia relacions extraescolars, la seva ex millor amiga, l’Eva, rep una trucada seva on li demana ajuda. Quan tothom pensava que la Bàrbara era morta, ja que havien passat quatre anys des de la seva desaparició i encara no havien trobat cap pista, apareix la seva veu per tornar la vida a la seva mare. La Núria Solis, havia entrat en una depressió profunda i vivia a base de pastilles per aguantar el dolor que li produïa la desaparició de la seva filla. No era només el fet que no estigués amb ella, sino la incertesa de no saber si ella estava viva o morta.  El seu marit, el Pere Molina, era qui s’encarregava de tota la família. Ell era qui parlava amb l’ inspector, qui es trobava al capdavant de les manifestacions, qui omplia els carrers de fotografies de la Bàrbara i fins i tot va arribar a la violència quan va saber la relació que mantenia el professor d’història amb la seva filla.

El inspector Lozano, encara que ja havia tingut una reunió amb el seu successor Susqueda per explicar-li els casos que tenia pendent, va voler continuar investigant sobre la Bàrbara ja que de cop i volta li arribaven noves pistes que podrien ser les definitives.


Els abusos sexuals és un tema molt seriós  i el llibre ho interpreta de la mateixa forma. Són actes que perjudiquen la víctima no nomes físicament, sinó que també psicològicament. La Bàrbara, una nena normal que comença a estar en l’edat de l’adolescència s’adona que tot el que ha fet quan era petita i que ella es pensava que era una mostra d’amor, no és normal. Fins i tot havia arribat a lluir el seu cos  davant el seu tiet Iñaki només perquè pensava que amb això volia dir que l’estimava. Quan la mare es va esventar d’això va voler oblidar-ho i aquí hi ha el problema. Per què oblidar-lo?  El que s’ha de fer es actuar i conèixer per què fa això una nena petita. Però la mare té massa por que si ho explica al seu marit, la família pot desaparèixer.


Paraules emmetzinades és un llibre molt interessant i realista. Explica d’una manera molt senzilla  com es produeixen els abusos, però també d’una forma molt complicada el que costa de trobar una noia desapareguda. Mentre llegeixes el llibre la ràbia apareix en el teu cos sense poder-ho evitar quan coneixes qui és el segrestador i el que li ha fet a la noia. Després penses que només és un llibre i et relaxes, però una part teva continua amb el sentiment de ràbia i impotència al saber que això també succeeix en la vida real i que les víctimes callen i no es pot fer res per ajudar-les.  

El mirall. Perfil de Facebook

El mirall amb subtitols

El mirall

Deures d'estiu 2012

Títol: Un camí memorable

Autor:  Nicholas Sparks

Editorial: Èxits 62

Any de publicació:  1999

Quan una llibre traspassa el paper per anar a la gran pantalla és un símptoma de que a  la gent li agrada la història. Aquest ha sigut el cas de Un camí memorable, una novel·la  emocionant que parla de la força del primer amor, el dolor que acompanya la descoberta de la veritat i el pas inevitable a l’edat adulta. L’amor que es descriu en aquestes pàgines és tan fort que pots sentir tu mateix la història, on primerament somrius i després plores.

La història comença quan el Landon  rememora el seu últim any a l’institut, on la vida li va canviar per sempre. Era l’any 1958 a Beaufort (Califòrnia),  arribava l’inici d’un nou curs y el Landon va decidir apuntar-se a teatre ja que ell pensava que no es feia gran cosa. En aquella classe hi estava la Jaime Sullivan, una noia amb la que sempre havia compartit classe, però per raons insòlites, mai havien tingut una conversa. Aquestes raons, simplement, eren que la Jaime era una noia diferent a les altres. Era la filla del pastor protestant del poble i sempre anava vestida amb jerseis i amb la Bíblia a la mà i mai es maquillava. Tenia un somriure a la cara per a tothom, inclòs per a la gent que es burlava a esquenes d’ella  i el que més li agradava era ajudar als altres, ja que cada cap de setmana anava al orfenat a fer companya als nens.  

En canvi, el Landon i el seu grup d’amics eren els que es burlaven d’ella quan no mirava i els que gastaven bromes al Hegbert, el pare de la Jamie, que des de llavors que mai s’han caigut bé.

Al començar l’hivern ja havien arribat els primers assajos de l’obra que farien en Nadal, com cada any, i el Landon i la Jamie eren els protagonistes. Des de principi de curs els dos nois havien començat a parlar més, ja que el Landon li va demanar a la Jaime si podia anar al ball de Benvinguda amb ell per que no trobava parella i ella va acceptar amb l’única condició de que no s’enamorés d’ella. Més tard, quan es decidien els papers de l’obra, la Jaime li va suplicar que agafes el paper protagonista, ja que l’altra opció esgarraria tota l’obra. Ell va acceptar pensant que seria una bona forma de retornar-li el favor del ball.

Cada dia després de classe la Jamie li demana si el podia acompanyar a casa, i el accedia per ser amable. Tot anava bé fins que els amics del Landon el veuen amb ella i comencen a burlar-se d’ells dos. Llavors, el Landon fart de totes les burletes que s’escolten a l’institut decideix deixar d’acompanyar a la Jaime i dir-li clarament que ells no poden ser amics perquè són diferents.

Arriba el dia de l’obra i el moment estrella es quan surt la Jaime el escenari i tot el públic incloent el Landon es queda bocabadat. Amb un vestit blanc i la cabellera a l’aire semblava una altra persona i el Landon va dir-li sincerament que estava preciosa.

Des de la magnífica actuació, el noi va voler demanar-li perdó per les males paraules que li havia dit, però va ser quan la va ajudar a recaptar diners per l’orfenat quan ella li va perdonar.  Ara passaven més temps junts, ja que al Landon ja no li importava el que deien els seus amics. Li agradava passejar amb la Jamie i veure el món amb els mateixos ulls que ella, on ajudar a la gent es fa només perquè t’agrada. Ella li ensenyava a viure la vida cada moment i a apreciar les petites coses que fan gran a una persona. Ella era diferent a totes les persones que havia conegut i això li agradava. I el dia de Nadal, mentre passaven la tarda amb els nens de l’orfenat que jugaven amb els seus regals, la Jamie li va entregar al Landon  la Bíblia de la seva mare, que va morir quan ella va néixer, que sempre portava al damunt. Llavors,el Landon,  mentre s’aguantava les llàgrimes va saber que estava enamorat de la Jamie.

Les coses anaven molt bé, continuaven passant temps junts i fins i tot el li havia convidat una quantes vegades a anar a sopar junts després de demanar-li permís al seu pare. Ja havien intercanviat el seu primer petó, però una nit freda, en la qual la Jamie havia estat molt callada, va confessar-li el seu secret al Landon, la causa per la qual no volia que ell s’enamorés d’ella.

La Jamie tenia leucèmia i feia temps que no responia als tractaments. Cada vegada estava més dèbil i el Landon no podia fer-hi res. Va arribar un dia que la Jamie no podia anar a l’escola, però el Landon anava cada dia a casa seva i llegien junts la Bíblia. Ell volia passar tot el temps possible amb ella però el que feia li semblava poc, faltava alguna cosa. El Landon estimava molt a la Jamie i va pensar de fer realitat el seu somni abans de que se’n anés.

En el mes de març, el Landon i la Jamie es van casar en l’església del seu pare i va estar plena de gom a gom com ella desitjava. Entre el invitats hi havia els amics del noi, que al saber de la malaltia de la Jamie es van disculpar per totes les coses que l’havien dit anteriorment.

Després del casament, el Landon d’adult torna a la realitat i diu que sempre ha estat enamorat de la Jamie.

 Aquest llibre m’ha agradat molt perquè demostra que la gent jutja per el físic sense saber com es una persona de debò i aquests poden ser fins i tot millor persona que les que tenen un bon exterior.

Aquest resum no l’he tret de la pel·lícula, ja que es pot veure com aquesta redacció es diferent a la història que representen en la pantalla.

Accent perdut

En el carrer Buenestar 17 de Cornellà de Llobregat, he trobat un establiment de menjar que té un cartell de només dues paraules amb dues faltes ortogràfiques. La primera paraula és super, plana acabada en r, això vol dir que la u hauria d'estar accentuada. Després tenim alimentacio, paraula aguda acabada en vocal, per la qual cosa que també s'hauria d'accentuar a la o. 

Aquesta botiga, com moltes altres, són de propietaris estrangers, qui no saben ben bé el nostre idioma i cometen algunes faltes de ortografia, majoritàriament oblidant-se dels accents.